Teoria Lamarckista

Abans que la teoría de Darwin fòra acceptada, Chevalier de Lamarck, (nom abreujat) va proposar una altra teoría iteressant, coneguda com la teoría de Lamarck, en la cuàl hi havien dos principis bàsics:

1=> El concepte de que és una característica intrínseca dels èssers vius evolucionar cap a un nivel de complexitat i perfecció, cada vegada majors.

2=> El segon punt fou el de "l'ús i el desús", el punt crucial en la teoría Lamarckista, que es pot resumir diguent que els òrgans que no s'usen, s'acaben atrofiant, i els que s'usen, evolucionen per a ser transferits a generacions posteriors.

Mentres tant, el 1859, la publicació de "L'origen de les espècies", de Charles Darwin, va desmuntar la teoría de Lamarck afirmant que l'evolució de les espècies es donaba pel procés de selección natural, i no per l'ús o desús de determinada característica.

Encara així, les dues teories coincideixen en que les característiques es transmiteixen a les següents generacions, i poc a poc, van evolucionant.

TMI 11 de març

Avui al TMI, hem estat veient els continguts de la 3a avaluació, i he fet un nou document donant la "benvinguda" a la 3a avaluació.

Els grups sanguinis

Els grups sanguinis, l'inquietant dubte que tots ens plantegem una vegada en la vida almenys per saber a quin d'ells pertanyem, ve determinat pel tipus de proteína que hi haja a la superficie dels glòbuls rojos. Principalment, hi ha dos tipus de proteïnes que determinen el nostre grup sanguini: La A, i la B.
Segons les diferents combinacions d'aquestes proteïnes, distinguim 4 tipus de grups sanguinis:

-Grup A: La proteína A hi predomina als glòbuls rojos.
-Grup B: La proteína B és la que hi predomina.
-Grup AB: Hi ha una mescla de les dues proteïnes.
Grup 0: No hi ha cap tipus de proteína als glòbuls rojos. Aquesta és la més freqüent.
 La proteína rh és una altra que será determinant a l'hora de trovar el grup sanguini de cada individu. Si està present al glòbul, será positiu, i si hi està ausent, hi será negatiu.

Bibliografía: http://www.tuotromedico.com/temas/grupos_sanguineos.htm

L'Hemofília i el factor hereditari.

L'hemofilia és una enfermetat en la qual es refereix a un grup de transtorns hemorràgics a la sang, on aqueesta tarda mlt a coagular-se, una vegada oberta una ferida,o u n tall, o qualsevol cosa.

CAUSES
Quan algú sangra, el cos inicia un procés de coagulació de la sang, anomenat cascada de coagulació. El procés involucra unes proteïnes especials, anomenades factors de coagulació. Quan tenim manca d'alguna d'aquestes proteïnes, és molt posible que el nostre organisme no reaccione correctament, i que tingam un alt percentatge de patir hemofilia. Normalment, les persones hemofíliques solen tenir manca del factor  VIII o IX.
El principal símptoma d'aquesta enfermetat és el sangrat. en els csos més lleus, es pot pasar inadvertit fins a certa edat, en els casos més greus, el sangrat es pot produir sense cap motiu aparent, arribant inclús a ssangrar en les articulacions.

EL FACTOR HEREDITARI
Diem que l'hemofilía és una enfermetat hereditaria, perquè es pot transmetre de pares a fills, per mitjà dels gens. Hi ha dos tipus d'hemofilia: L'hemofilía A, i l'hemofilia B. L'hemofília A es produeix per mutacions en el gen F8, i l'hemofilia B, per mutacions al gen F9.

Bibliografía: http://www.genagen.es/area-pacientes/informacion-genetica-y-enfermedades-hereditarias/enfermedades-geneticas-mas-frecuentes/hemofilia/

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000537.htm

TMI 19 de Novembre

Avui, per fí he acabt el meu treball monogràfic, ací us deixe l'enllaç per si us abelleix pegar-li una ullada:
https://docs.google.com/presentation/d/1KgvIuTTtBL1Ner1Sf4EWpEP2ukOVkeKimjvozfXMaqs/edit

Roques Volcàniques

Bé, al fí he trobat la foto de l'esquema de les roques magmaàtiques. I per això vaig a parlar sobre elles.

Les ROQUES VOLCÀNIQUES, són aquelles roques ígnees que es varen formar per el refredament de lava en la superficie terrestre, o de magma a escassa profunditat.
El refredament ràpid fa que es formen diminuts cristellets, i forma roques magmàtiques formades completa o parcialment per vidre. La més comú és el basalt.
Pertografía
Les roques volcàniques poden dividir-se entre les que no tenen cristalls visibles a simple vista, és a dir que tenen textura afanítica, i les que si que tenen cristalls visibles a simple vista, que tenen textura fanerítica. Quan hi ha grans cristalls, es diu que tenen textura porfírica.
Bibliografía: Wikipedia

TECTÒNICA DE PLAQUES

Quan parlem de tectónica de plauqes, parlem d'un procés que dura ja milions i milions d'anys. El continents s'uneixen i es separen, els oceans s'obrin, s'alcen muntanyes, el clima canvia... Tot açó, influeix d'una manera molt gran en el desnvolupament dels èssers humans. Es crea una nova escorça dels fons marins, es destrueix l'escorça en les trincheres oceàniques, i es produeixen col·lisions entre continents.

BASES DE LA TEORÍA

Ja sabem quantes plaques tectòniques hi ha, i que són, ja que ho he explicat fins la sacietat en els tres treballs anteriors. Aquests blocs, descansen sobre una capa de roca calent i flexible anomenada astenosfera.
Els geòlegs encara no han determinat amb exactitud com treballen aquestes dues capes, peò algunes teories afirmen que el mviment del material espés i fos de l'astenosfera obliga a les plaques superiors a menejar-se, afonar-se o alçar-se.
El concepte bàsic és simple; l'aire calent flueix per damunt de l'aire fred, i les corrents  d'aigua calenta, per damunt de les d'aigua freda. Hi ha el mateix principi per a les roques que es troben baix la superficie terrestre: el magma, puja cap a dalt, mentre que la mtèria freda i endurida, s'enfonsa. La roca que s'enfonsa, cada vegada alcança temperaturas més elevades de l'astenosfera inferior, es calfa, i torna a pujar.
Aquest moviment continu s'anomena convecció. A les vores de la placa divergent i en les zones calents de la litosfera sòlida, el material fos flueix cap a la superficie i forma una nova escorça.

Bibliografía: www.astromia.com/tierraluna/tectonica.htm