Apunts prezi vegetals

Els cicles de vida es produeixen en els individus que poseeixen reproducció sexual, ja que comença quan dos gàmetes s'uneixen, i va fins a la producción de gàmetes de l'individu format, finalitzant un cicle, i començant un altre, amb la fecundació. En les espècies vives, podem trovar tres cicles de vida:

-CICLE HAPLONT: En aquest, l'organisme adult és haploide, i produeix gàmetes per mitosis. Mitjançant la fusió, originen un individu diploide, que ràpidament sofreix una meiosi per tal que l'organisme mantinga l'haploïdía (estat de la cèl·lula amb un sol joc de cromosomes) de l'espècie

-CICLE DIPLONT: Aquest cicle només té lloc als èsser humans. En edat reproductiva, el cos produeix gàmetes per meiosi, que són les cèl·lules amb la meitat de cromosomes de l'espècie, és a dir, són cèl·lules haploides.

-CICLE HAPLODIPLONT: Es produeix en la majoria d'algues, i va alternant procesos haploïdes per tal de produïr gàmetes, i procesos diploides, per produïr espores.

-GAMETÒFIT: Fase del cicle vital d'una planta en què les cèl·lules presenten nuclis haploides, i en la què té lloc la producción de gàmetes

-COTILEDONS: Són lesprimeres fulles que desenvolupen les plantes. Tenen un período de vida prou curt, ja que qan les plantes desenvolupen fulles suficientment altes per tal d'abastir la planta sencera d'energia mitjançant la llum, els cotiledons es cauen. No tenen gens de paregut morfològicament a la planta que després acabarà desenvolupant-se.

Imatge del cicle reproductor vegetal a la Wikipedia

Bibliografía: http://biologia.laguia2000.com/fisiologia-vegetal/los-cotiledones

http://www.escuelapedia.com/los-ciclos-biologicos-ciclo-haplonte-ciclo-diplonte-y-ciclo-haplodiplonte/

http://es.thefreedictionary.com/gametofito

Google Imatges.

Miriapòdes ampliació

Els miriapòdes, són un grup d'animals que s'agrupen dins dels artròpodes. No ho sabia fins feia no res, però m'agraden aquesta mena de bitxos, per aixina dir-ho. Els centpeus i els milipeus, que són el primer que pensem quan diguem miriapòdes, presenten les següents característiques:

-Són animals amb antenes, terrestres, i recoberts de quitina
-Cos format per anells, cascú amb un o dos parells de potes.
-Tenen respiració tràquial.
-Experimenten mudes, però no metamorfosi.

Escolopendres i cenpeus

Les escolopendres fan uns 12 centímetros de llarg, i són groguenques. Pel día viuen baix terra, o baix les roques, per la nit cacen petits insectes o cucs. Tenen 21 anells, amb garres verinoses que fan de potes, i les dues últimes, fan una pinça. Els de major tamany poden arribar a caçar mamífers petits, aus i escorpins.

I aquesta és petita..

Els centpeus, en canvi, van fent mudes fins que moren, i per cascun que fan, adquireixen un nou segment, és a dir, creixen. Aquestes, al igual que les escolopendres, buen baix terra pel día, i només ixen de nit, però a diferencia de les primeres, aquestes només s'alimenten de fulles seques i plantes. Quan s'espanta, o també per defensar-se, s'enrotlla en espiral, i segrega un líquid verinòs i càustic.

I per finalitzar, com que sabeu que a mi m'encanten aquestes coses, una lluita mortal entre un milipeus, i una tarántula, amb fatal resultat per a aquesta

Bibliografía: Imatges de Google, YouTube, https://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0040-02/miriapod.html

Prezi animals en anglés

This is the Prezi I've translated for my bae, hope u to like it.

Histología animal. Excursión de Burjassot.

Debido a que estoy en casa de un amigo que quiere estudiar Ciencias, el siguiente trabajo lo voy a hacer en castellano (tots els demés els faré en valencià).

En este trabajo, quería hablar sobre la excursión que hicimos hace un tiempo a la Facultad de Biología de Burjassot, en la cual hicimos una práctica relacionada con los fósiles y el desenterrar huesos y demás, para clasificarlos según su época en vida... En este trabajo, quería hacer una ampliación de lo que a todo niño le ha gustado, los dinosaurios, pero no sobre ellos, sino sobre su contexto en el que vivieron.

Los dinosaurios, se extinguieron hace unos 65 millones de años, pero mientras vivieron, que vivieron más de 100 millones de años, vivieron en la Mesozoica, dividida en Triásico, Jurásico y Cretácico (dos partes, el Cretácico superior, y el Cretácico inferior)

Hoy, en concreto, me voy a centrar en el periodo Cretácico. Su fecha de inicio no es muy exacta, se va unos pocos millones de años, lo que si es bastante preciso, es la fecha de finalización, pues coincidió con el meteorito que provocó la extinción en masa de los dinosaurios. Pero para verse mejor, y ya que últimamente me estoy aficionando al Discovery Channel, os dejo un documental espectacular sobre este periodo y todos los pedazos de bichos que lo habitaron

http://www.duiops.net/dinos/cretacico.HTML MUY BUENA SÍNTESIS, por si el vídeo considerais que es muy largo, cosa que seguramente hagáis.



Bibliografía: YouTube, Enciclopedia Rueda Color Nuevo Diccionario.

Membrana tilacoïdal. Resum

Per començar, aquesta és una pàgina prou interessant sobre aquest tipus de membrana, és una descripció gràfica, a continuació d'açó, us pose la definició.

http://www.ecasals.net/index.php?ps=0be95bd53faa2d22a7aabd2a4ba338a25cc444adad57ff462841a33124ad26e634a7aa6f2ae53729331f7a0bff2d6abd5e3a1fb9644f2978606177e0

En bilogia, una membrana semipermeable, és aquella que determina el què és dins, i el què és fora, i que permeteix que determinades substàncies o ions la travessen per mitjà de la difussió. La pressió, la concentració o la temperatura de les mol·lècules són factors que determinen la quantitat de substància que podrà travessar la membrana.

En canvi, la membrana tilacoïdal, forma part dels cloroplasts de les plantes. Es troba situada a la segona capa dels cloroplasts, a la membrana interna, on a diferència dels mitocondris, no s'arrepleguen en crestes. Està formada per tilacoïdes, que són com agrupacions de discs apilats. La membrana tilacoïdal, que és impermeable als ions, delimita un espai interior anomenat espai tilacoïdal. És la responsable del color verd dels cloroplasts, ja que conté inmersos el sistema fotosintètic (amb la clorofil·la), i la cadena de transport dels electrons.

Bibliografía: Wikipèdia, http://definicion.de/membrana/  Google imatges   http://www.ecasals.net/index.php?ps=0be95bd53faa2d22a7aabd2a4ba338a25cc444adad57ff462841a33124ad26e634a7aa6f2ae53729331f7a0bff2d6abd5e3a1fb9644f2978606177e0

Futur vídeo. Grups sanguinis TM

Estava escrit. Només sentir la teua proposta, vaig saber que m'anaven a caure els grups sanguinis. Ací he trobat vídeos ineteressants, que són com una mena de "teaser" per al que vaig  a fer al vídeo. Us els enllace, i us done una petita explicació de cadascun.

Una miqueta especial, inclús podríem dir-li infantileta, però explica molt bé, i per a gent que no estiga molt clavada en açó, l'importància de la correcta realització de les transfussions de sang, i l'importància que va tindre el seu descobriment per part del doctor Karl Lansteiner a Viena, a l'any 1900
 http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/landsteiner.htm

Curiositats i informació sobre els grups sanguinis. És com una mena de ciencia per a estúpids (el programa de Discovery Max)

https://www.youtube.com/watch?v=_7RgH9PEFw0


En posteriors entrades, aniré  posant les fonts d'informació, respecte a pàgines web. Aquí us deixe l'aperitiu, perquè us aneu preparant.

Bibliografía: YouTube

Cèl·lules mare

Les cèl·lules mare són cèl·lules que es troben en tots els organismes multicel·lulars i que tenen la capacitat de dividir-se (a través de la mitosi) i diferenciar-se en diversos tipus de cèl·lules especialitzades i d'autorrenovarse per a produir més cèl·lules mare. En els mamífers, hi ha diversos tipus de cèl·lules mare que es poden classificar tenint en compte la seua potència, a saber, el nombre de diferents tipus cel·lulars en què pot diferenciarse. En els organismes adults, les cèl·lules mare i les cèl·lules progenitores actuen en la regeneració o reparació dels teixits de l'organisme. El científic japonés Shinya Yamanaka, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina de 2012, va advertir en declaracions als periodistes dels "enormes" riscos de certes "terapies amb cèl·lules mare" que no han sigut assatjades i que estan siguent oferides en les clíniques i hospitals d'un nombre creixent de païssos, 18

Les cèl·lules mare podrien tindre multitud d'usos clínics i podrien ser empleades en medicina regenerativa, immunoteràpia i teràpia gènetica. De fet en animals s'han obtingut grans èxits amb l'ocupació de cèl·lules mare per a tractar malalties hematològiques, diabetes de tipus 1, pàrkingson, destrucció neuronal i infarts. Però inclús per al 2012 no hi ha estudis concloents en humans i l'Agència Espanyola del Medicament, dependent del Ministeri de Sanitat va advertir a l'octubre de 2012 sobre el risc del seu ús indiscriminat.

Alguns descobriments mèdics permeten creure que els tractaments amb cèl·lules mare poden curar malalties i alleujar el dolor. Hi ha alguns tractaments amb cèl·lules mare, però la majoria encara es troben en una etapa experimental. Investigacions mèdiques anticipen que un dia amb l'ús de la tecnologia, derivada d'investigacions per a les cèl·lules mare adultes i embrionàries, es podrà tractar el càncer, diabetes, lesions de l'espina dorsal i danys en els músculs, entre altres malalties. Molts tractaments prometedors per a malalties greus han sigut aplicats usant cèl·lules mare adultes. L'avantatge de les cèl·lules mare adultes sobre les embrionàries és que no hi ha problema en què siguen rebutjades, perquè normalment les cèl·lules mare són extretes del pacient. Encara hi ha un gran problema tant científic com ètic sobre açò.

En els últims anys s'ha estat investigant en la proliferació "in Vitro" de les cèl·lules mare dels cordons umbilicals per augmentar el nombre de cèl·lules mare i cobrir lanecessitat per a un transplantament. Aquests estudis són molt prometedors, i poden permetre en un futur utilizar cèl·lules mare del cordó umbilical en terapia génica, podem així tractar enfermetats causades per la deficiencia o defecte d'un determinat gen, introduïnt un determinat gen en la proliferació de les cèl·lules mare "in vitro" i transplantar aquestes cèl·lules en el pacient receptor. L'ús d'altres tipus de cèl·lules, com portadors  de gens bons en pacients que tenen enfermetats causades per deficiències o déficits genètics, s'està experimentant clínicament.
 

Bibliografía: YouTube, Institut d'Hermatologia e Immunología pel profesor Profirio Hernández Ramírez