miércoles, 19 de noviembre de 2014

TMI 19 de Novembre

Avui, per fí he acabt el meu treball monogràfic, ací us deixe l'enllaç per si us abelleix pegar-li una ullada:
https://docs.google.com/presentation/d/1KgvIuTTtBL1Ner1Sf4EWpEP2ukOVkeKimjvozfXMaqs/edit

Roques Volcàniques

Bé, al fí he trobat la foto de l'esquema de les roques magmaàtiques. I per això vaig a parlar sobre elles.

Les ROQUES VOLCÀNIQUES, són aquelles roques ígnees que es varen formar per el refredament de lava en la superficie terrestre, o de magma a escassa profunditat.
El refredament ràpid fa que es formen diminuts cristellets, i forma roques magmàtiques formades completa o parcialment per vidre. La més comú és el basalt.
Pertografía
Les roques volcàniques poden dividir-se entre les que no tenen cristalls visibles a simple vista, és a dir que tenen textura afanítica, i les que si que tenen cristalls visibles a simple vista, que tenen textura fanerítica. Quan hi ha grans cristalls, es diu que tenen textura porfírica.
Bibliografía: Wikipedia



TECTÒNICA DE PLAQUES

Quan parlem de tectónica de plauqes, parlem d'un procés que dura ja milions i milions d'anys. El continents s'uneixen i es separen, els oceans s'obrin, s'alcen muntanyes, el clima canvia... Tot açó, influeix d'una manera molt gran en el desnvolupament dels èssers humans. Es crea una nova escorça dels fons marins, es destrueix l'escorça en les trincheres oceàniques, i es produeixen col·lisions entre continents.

BASES DE LA TEORÍA

Ja sabem quantes plaques tectòniques hi ha, i que són, ja que ho he explicat fins la sacietat en els tres treballs anteriors. Aquests blocs, descansen sobre una capa de roca calent i flexible anomenada astenosfera.
Els geòlegs encara no han determinat amb exactitud com treballen aquestes dues capes, peò algunes teories afirmen que el mviment del material espés i fos de l'astenosfera obliga a les plaques superiors a menejar-se, afonar-se o alçar-se.
El concepte bàsic és simple; l'aire calent flueix per damunt de l'aire fred, i les corrents  d'aigua calenta, per damunt de les d'aigua freda. Hi ha el mateix principi per a les roques que es troben baix la superficie terrestre: el magma, puja cap a dalt, mentre que la mtèria freda i endurida, s'enfonsa. La roca que s'enfonsa, cada vegada alcança temperaturas més elevades de l'astenosfera inferior, es calfa, i torna a pujar.
Aquest moviment continu s'anomena convecció. A les vores de la placa divergent i en les zones calents de la litosfera sòlida, el material fos flueix cap a la superficie i forma una nova escorça.

Bibliografía: www.astromia.com/tierraluna/tectonica.htm




Els terratrèmols i els volcans, els destructors "per naturalessa"

Tot el ón sap que els terratrèmols i els volcans són els culpables de la separació dels continents hui dia, i està clar què gràcies a ells el nostre món està estructurat com està esructurat. Però, tot el que han fet els volcans i els terratrèmols és bo? No crec

Un terratrèmol és un moviment brusc de la Terra, causat pel brusc alliberament d'energia, retinguda durant un llarg temps. La Terra, com ja sabrem, està formada per unes 12 plaques tectòniques. Quan xoquen entre elles, poden pasar dues coses; una, què siga un lleuger moviment, i només els sismògrafs se n'adonen, o que provoque una de les majors catàstrofes naturals que poden haver-hi. Hi tenim per casos a destacar-hi, el terratrèmol d'Haití fa uns anys, que supose que tot el món recorda, o el terratrèmol més fort mai registrat, a Mèxic, a l'any 1985, amb un valor de 8,1 en lÉscala de Richter.

Un volcà, en canvi, és una estructura geológica per la qual emergeix magma en forma de llava, gas o cendra volcánica fins, provenients de l'interior de la Terra. A la part alta del volcà, es trova el cràter o caldera. Quan erupciona un volcà, no és com un terratrèmol, que pot notar-se o no notar-se. Si erupciona un volcà, el millor que pot ocòrrer, és que el volcà esté situat en un lloc amb baixa densitat de población, i que afecte al menor nombre de persones posibles. Fa uns anys, si no recordé malament, el tràfic aeri de mitja Europa va estar col·lapsat per l'erupció del volcà islandés Eyjafjallajökull, i ara mateix, en les notícies de hui, h eixit un volcà a Hawaii, en que la lava que ha eixit d'ell, està arrassant amb tot el que agafa per davant.

Fonts: Wikipedia, www.udc.es/dep/dtcon/estructuras/ETSAC/.../Terremotos/QUE_ES.htm



El cicle de Wilson


Ja sé que encara no ho hem donat, però m'ha cridat l'atenció i m'abelleix parlar d'açó.

La distribució de les plaques, i per consegüent, del continents. ha canviat al llarg del temps, ja que poden trencar-se i unir-se uns amb altres. El Cicle de Wilson, proposat per Tuzo Wilson, ens explica de manera ordenada el procés d'apertura i el de tancament dels oceans, i la fragmentació i posterior unió dels continents, que provoca la formació de penya-segats, i resumeix tot el que secceix en les bores constructives i destructives de la litosfera.

En el cicle es poden distingir les fases següents:
 1. El continent es fragmenta per acció de punts calents que bomben i s'aprimen la corfa fins a trencar-la, originant-se un rift continental (com el Rift africà) .
 2. En la línia de fragmentació es comença a formar litosfera oceànica (vora constructiva) que separa els fragments continentals. Si continua la separació el rift és invadit pel mar i es va transformant en una dorsal oceànica. Els continents queden separats per una xicoteta conca oceànica (com l'actual mar Rojo) .
3. El procés continua i els continents se separen progressivament. Entre ells apareix una conca oceànica ampla, amb una dorsal ben desenvolupada (com l'Oceà Atlàntic actual) .
4. Quan la conca oceànica aconseguix una certa grandària i és prou antiga, les vores de contacte amb els fragments continentals es tornen freds i densos i comencen a afonar-se davall dels continents i es genera una vora de destrucció. En esta zona s'origina una cadena muntanyosa que va vorejant al continent (orógeno tipus andí, com la serralada dels Andes) . La corfa oceànica es desplaça des de la vora constructiva al de destrucció com una cinta transportadora, per la qual cosa la conca oceànica deixa de créixer (com l'Oceà Pacífic) .
5. Donada la forma esfèrica de la Terra, altres bords constructius poden espentar als fragments continentals en sentit contrari, amb la qual cosa la conca oceànica es va estretint (com en el Mar Mediterrani) .
6. Finalment al desaparéixer la conca oceànica les dos masses continentals xoques (obducció) i s'origina un continent únic (supercontinent) , i sobre la sutura que tanca l'oceà es forma una serralada (orógeno tipus himalayo, com la serralada de l'Himàlaia) .

 El desplaçament de les plaques es realitza sobre una superfície esfèrica, per la qual cosa els continents acaben per xocar i soldar-se, formant-se una gran massa continental, un supercontinent (Pangea com el va cridar Wegener) . Açò ha ocorregut diverses vegades al llarg de la història de la Terra. El supercontinent impedix l'alliberament de la calor interna, per la qual cosa es fractura i comença un nou cicle.
Bibliografía: ciclowilson.html





El "Punt Calent"

Com m'agrada eixe nom, bona la desició del home que el posà. Bé, al que vinc:

L'escorça terrestre està formada per al voltant d'unes 12 plaques tectòniques principals, cadascuna menejant-se unes quatre pulgades cada any. La majoría dels volcans i terratrèmols que sacsegen la Terra ocorren als límits d'aquestes plaques. Els volcans es formen quan la roca calent derretida, alias Magma, puja a la superficie. El magma que puja empenta les plaques cap al mig de l'oceà. Açó forma muntanyes submarines, anomenades plaques oceàniques.

A vegades, no obstant, un volcà pot formar-se sobre un PUNT CALENT. Un punt calent és un lloc en mig d'una placa tectónica on el magma puja calent. Pot començar on hi ha un "bult" en el mantell. El magma calent puja en el bult. Aquest derreteix la roca que hi ha damunt, i després crema a través de l'escorça com una mistera crema a través del metall. El magma calent ix de l'obertura. Es forma un volcà. Amb el temps, més erupcions faràn que el volcà s'alce sobre el nivel de la mar per formar una illa volcánica. El punt calent roman en un lloc, però la placa tectónica continua menejant-se damunt d'ell. Açó crea una cadena de volcans, com les illes de Hawaii. Cada volcà va estar una vegada localitzat just damunt del punt calent, però foren allunyats d'ell al desplaçar-se la placa Pacífica cap al nord-oest. Les erupcions del punt calent en Hawaii han deixat un rastre de muntanyes submarines a través del Pacífic durant milions d'anys.

La teoría d'aquest punt calent fou sorgida per un geòleg anomenat Tuzo Wilson el 1963. Si aquest teoría és correcta, els volcans de les illes de Hawaii deurien envellir mentre més s'allunyen del punt calent. L'evidència recolza aquesta teoría. Les roques volcàniques situades a l'illa de Kauai, l'illa hawaiana més occidental, tenen aproximadament uns 5M d'anys. En comparació, la Gran Illa de Hawaii, les roques més velles tenen menys de 700 mil anys. Tot indica que la gran illa està encara posicionada sobre el punt calent.

Bibliografía: edhelper.com/ReadingComprehension_44_638.HTML




martes, 4 de noviembre de 2014

TMI 5 de Novembre

Avui he progressat amb el meu banc d'imatges, i també he pogut crear la portada del meu treball


martes, 7 de octubre de 2014

TMI 8 d'Octubre

Avui, per fí he decidit que fer. Vaig a fer el treball sobre la magia. He estat buscant a pàgines com la viquipèdia, i he buscat imatges a Google i videos a Youtube. El pròxim dia continuarem.

martes, 23 de septiembre de 2014

TMI 24 de Setembre

Avui, a la clase del treball monogràfic, he creat la meua carpeta del treball per a Encarna amb el Google Drive, i he pensat en alguns temes dels quals podria fer le meu treball. Al cap i a la fí, m'he quedat amb dos temes només: el Mahjong, o l'història de Michael Jordan. Supose que em quedaré amb el mític jugador de bàsket, però no descarte res. Fins el pròxim día

jueves, 18 de septiembre de 2014

Ja estem ací de nou

Un nou curs ha començat, ja ha passat l'estiu, les vacances, els dies de platja i de disfrutar de la bona vida. He tingut temps de viatjar als E.E.U.U i de fer moltes altres més coses, encara que també ha hagut temps de repassar una miqueta el curs passat. Aquest cursuna nova asignatura em requereix treballs al blog, el treball monogràfic. Vull donar la benvinguda a Encarna al meu blog, i esperar que aquest curs no li done molts mal de caps la nostra classe? Aquest blog el vaig a utilitzar per a publicar els treballs que Pedro demane, i per informar de com progressa el meu treball monogràfic al llarg del curs, i si de vegades m'abelleix posar algo que no tinga res a vore amb classe, ho posaré. I bé, espere que aquest curs estiga més a tope amb el blog que l'any passat, i espere que els professors valoren adeqüadament el meu esforç, i espere que els agrade a tots, professors i visitants de fora.

sábado, 7 de junio de 2014

Enfermetats "esportives"

Hem sentit de molts casos d'esportistes qui estaven practicant un esport, i de sobte van morir. Un cas recent a Espanya és el del futbolista del Sevilla, Antonio Puerta, al 2007, en el que va caure desplomat al terreny de joc, i no es va poder recuperar. Açó es coneix com a mort súbita.

Una altra enfermetat molt coneguda al mòn de l'esport és l'anomalía de les artèries coronàries del cor, en que el defecte és congènit, i pot afectar a qualsevol esportista en al que la seua disciplina exigisca molta preparació i resistència física.

Altra enfermetat comú als esportistes és el síndrome de Wolff-Parkinson White, que consisteix en una preexcitació dels ventrícles del cor, degut a una vía accesòria coneguda com "haz de Kent", que provoca una comunicación eléctrica anormal de l'aurícula al ventricle.


Es nota l'interval més curt del normal.
 
Bibliografía: imatges de Google, Wikipedia, Vitònica.com

Enfermetats dels ossos

Són els que ens mantenen en pèu, els encarregats de protegir la mèdul·la espinal i el cerbell, però poden sofrir molts tipus dénfermetats. Una d'elles és la osteoporosi

La osteoporosi consisteix en una enfermetat que debilita els ossos, i fa augmentar les seues possibilitats de ruptura. Els factors de risc són la vellea, els avantpassats amb osteoporosi, el fet de ser de talla petita i prim...
 
 
Persona amb un òs que pateix osteoporosi.
 
Bibliografía: imatges de Google, MedLine Plus.

Enfermetats a la vista

Cada día és més normal vore persones amb ulleres, podriem pensar que estem invaïnt el mòn, però no, les persones que les duen són per corregir malformacions que se'ls han format, com les miopíes, els astigmatismes o les hipermetropíes.

Un astigmatisme és un defecte ocular que es caracteritza per l'existència d'una refracció diferent entre dos meridians oculars, el que impideix el correcte enfocament de diversos objectes a la vegada.


Visió d'una persona amb astigmatisme


La miopía és un defecte de retracció de l'ull en el que els rajos de llum paral·lels provenients de l'infinit convergeixen en un punt focal situat davant de la retina, en lloc de a la mateixa retina (crec que açó és el que tinc jo)



    Visió d'una persona amb miopía


La hipermetropía és el contrari de la miopía, els rajos de llum de l'infinit convergeixen després de la retina.


                                                    Visió d'una persona amb miopía


Bibliografía: imatges de Google, Wikipedia, ajuda de mon pare.

Treball sobre la circunsició

Em va cridar molt l'atenció quan ho vam vore a clase amb Pedro, i va explicar que era una tradició als païssos africans i alló... Una tradició? No tindràn falles els africans ja ho supose, però d'ahí a...

La circunsició consisteix a tallar-se el prepuci del penis que recobreix al gland, deixant-lo permanentment descobert. Els motius que duuen a ferla són majoritàriament religiosos, per exemple, els jueus ho consideren acte obligatori arribat la pubertat, i encara que no apareix al Corà, es pràctica també a tot el mòn islàmic.

L'OMS vol prohibir aquesta pràctica, encara que els anys que duu intentant-lo no ha surgit molt efecte.

Imatges de circunsició:


Bibliografía: Wikipedia, imatges de Google.

Treball sobre les "ETS" (enfermetats de transmissió sexual)

Són un conjunt d'affeccions clíniques contagioses que es transmiteixen d'una persona a aktra per mitjà del contacte sexual.

Gràcies a les noves tècniques d'informaió i investigación, es van fabricar els fàrmacs adients per evitar-les, com els condons, els DIUs, els "anells" o la "píldora del día després", i que han evitat molts contagis i molts embarassos no desitjats els darrers anys.

Amb la dictadura a Espanya, Franco va prohibir aquests medicaments, per això les famílies dels anys 50, 60, 70 i fins i tot algunes dels 80 eren tan nombroses, perquè no es podien usar aquests aparells.

Pedro va admitir l'altre dia que va nèixer "de penal", perquè ell es el 11 de 12 germans, o el 10 d'11, i que va nàixer perquè sa mare no estaba molt posada al tema aquest, i no va saber deixar de tindre fills...

Normalment el que solen aparèixer són com una mena de fongs o bacteries als aparells reproductors, que es van estenent al llarg del cos.

Imatges dels fàrmcs neutralitzants







Bibliografía: Wikipedia, imatges de Google, atenció a clase.

sábado, 1 de marzo de 2014

Commemoració al dia mundial de les malalties rares

Bon día. Aquest treball el faig amb el motiu de la celebració del dia mundial de les malalties rares. El día mundial va ser ahir, 28 de febrer, i volia fer-vos mencions d'algunes de les malalties més extranyes que la gent pateix, i que es segueix sense trovar una cura.

Algunes d'elles són aquestes:

- Apnea del somni : Es tracta d'una malaltia que impedeix la son. Cada nit, mentre l'afectat dorm, sofreix tallades de respiració (o té respiració superficial), que poden durar segons o minuts, encara que després es torna a la respiració normal. Per tant pasa de tindre un somni profund, a un somni livià.

-Síndrome de Moebius : Enfermetat rara. Es caracteritza per falta de desenvolupament. Els nervis cranials 6 i 7 no funcionen, cosa que provoca inexpresivitat facial, dificulta la parla i la pronunciació i provoca babeig i falta de parpadeig.

-Progeria de Hutchinson-Gilford : Envellament prematur d'inici postnatal. Alopècia, pell fina, falta de grasa subcutània, rigidesa articular i osteolisi. Mort prematura per arterioesclerosi o enfermetat cerebrevascular.

-Síndrome de Gilles de la Tourette : Enfermetat dels tics. Patología extranya del sistema nerviós. Tics ràpids, consistents en moviments ràpids, repetitius i involuntaris, o producción de grunyits involuntaris i paraules.

- Insensibilitat Congènita al Dolor (ICD) : El nom ho diu tot. Desordre genètic que afecta al sistema nerviós autònom, que és el que controla la pressió sanguínia, el ritme cardíac... i l'habilitat per a sentir dolor. Els que la pateixen interpreten de manera anormal els estímuls dolorosos. Com a conseqüència, sofreixen el risc de patir lesions i morir més joves. Tenen que estar baix supervisió des de molt xicotets.

Fotos de les enfermetats per ordre d'aparició
 
 

domingo, 9 de febrero de 2014

Dieta de 4 dies.

 Dimarts 04/02/2014                                      Dimecres 05/02/2014

Desdejuni                                                  Desdejuni

-Llet : 250 g                                                  -Llet : 150 g
-Cereals : 200g                                             -Cereals : 200g


Esmorzar                                                   Esmorzar
-Entrepà bacon i formatge : 250g               - Entrepà bacon : 250g


Dinar                                                         Dinar

-Pollastre : 500g                                       - Macarrons : 350g
-Plàtan : 100g                                           - Natilles : 100g


Berenar                                                     Berenar 
-Galetes : 100g                                        - Galetes : 200g 
-Cruasans : 100g                                     


Sopar                                                       Sopar
-Xuletes : 250g                                        -Pizza : 200g
-Plàtan : 100g                                          - Maduixes amb nata : 150g

TOTAL: 1850g                                       TOTAL : 1600g



Dijous 06/02/2014                                 Divendres 07/02/2014

Desdejuni                                              Desdejuni

-Llet : 250g                                          -Llet : 250g
-Cereals : 200g                                    - Cereals : 200g

Esmorzar                                              Esmorzar

-Bocata bacon i formatge : 250g        -Bocata bacon : 250g


Dinar                                                    Dinar

- Guisat : 250g                                    - Spaguetis : 300g
- Iogurt: 100g                                     - Plàtan : 150g

Berenar                                                Berenar

- Entrepà pernil : 200g                       - Sandvitx: 100g

Sopar                                                   Sopar

- Fajitas : 300g                                   - Ou, pebre i tonyina: 250g
- Iogurt : 100g                                    - Plàtan : 150g

TOTAL : 1650g                                 TOTAL : 1650g         



martes, 4 de febrero de 2014

Resum de la pel·lícula de "El médico"

Bé, bona vesprada a tots. El médico és una pel·li que està ara mateix a la cartelera dels cines, i que Pedro em va recomanar que veguera. La pel·li està ambientada en l'Edat Mitjana, on un xic treballa a les mines, i viu amb sa mare i el seus dos germans. Una nit, la mare va morir de el que anomenaven el "mal del renyó". Des d'eixa nit, els seus dos germans se n'anaren a viure a casa d'una familia del poble, i ell va suplicar a un barber (que per aquell moment era el metge mediocre de l'època), que el duguera  amb ell. Al principi es va negar, pero després va acceptar, i va viure gran part de la seva vida amb ell (cosa que va augmentar les seves ganes de coneixement en el referir a la medicina). Poc a poc, i anant de poble en poble, van amar guayant diners ajudant
a la gente malalta. Un día, el seu muestre es va quedar cec, i van anar a un metge de veritat que hi havia per ahí, i li va curar la ceguera. El xic, meravellat, li va preguntar que com ho havia fet, i ell li va explicar la llegenda d'un metge que hi havia per Orient Pròxim, i que tenia la capacitar de curar-ho tot. El xic, incentivat per aprendre va anar a buscar-li, mentre que el barber es va negar, i es va quedar a Anglaterra, la seva Terra natal. "I fins ací puc llegor" que diuen alguns.



Bé, la veritat és que la pel·li m'ha agradat prou, en contra de les meves expectatives, i la recomane a tot el món, perquè esta mole ben feta, i perque s'aprén mola biología, i també un poquet d'història.

domingo, 12 de enero de 2014

Definicions del vídeo

-Macròfag: És una cèl·lula amb capacitat immunològica del teixit conjuntiu. Poden viatjar per mitjà de moviments ambeoides. Són originats pels monòcis circulants, precursors presents de la mèdul·la òssia.

-Anticossos: Són glicoproteïnes utilitzades per a detectar els virus i neutralitzar-los.

-Linfòcits: Són varietats de leucòcit, amb un petit nucli, que es caracteritza per tidre poquets orgànuls, i molts ribosomes.

Resum del vídeo portugués de la corrent sanguínia i l'entrada dels virus.

El vídeo aquest comença parlant de la corrent sanguínia, i a continuació, de com els virus, representats per puntets verds súper realistes, s'infiltren a la sang. Després, els virus ataquen els linfòcits T4, i les cèl·lules infectades moren.  Al entrar els virus, els macròfags són atrets, i els eliminen, per a després passar l'informació al linfòcit T4, i s'activa. Aleshores, el linfòcit T4 informa al linfòcit T8 per a que aquest isca de la circulació, i destruisca les cèl·lules infectades, mentre que els linfòcits B vagen als ganglis i produïsquen anticosos. El linfòcit B torna a la circulació carregat d'anicosos, que neutralitzen els virus, i els macròfags els eliminen per complet.

jueves, 2 de enero de 2014

Comentari sobre la polidactilia

La polidactilia és una "malaltia" que consisteix a tindre un dit de més a les mans o els pèus. Açò es pot transmetre de pares a fills, per lo tant pot ser una enfermetat hereditària. Alguns dels dits sobrants poden ser fins i tot útils, però si es volen eliminar, es poden eliminar mitjançant cirugia, o si no tenen ossos, es pot nugar una corda simplement a dos dits, i el que té manca d'ossos, poc a poc, desapareixerà.